Dijous passat 23 de març des del Pla Comunitari vam organitzar una xerrada a la Biblioteca sobre plantes silvestres medicinals i comestibles, en el marc del projecte “Cultivem la natura” que portem fa anys ja per posar en valor i contribuir a ampliar la riquesa de la natura a Badia.
El Santi Soto, agricultor, professor i apassionat per les plantes, ens va transmetre els seus coneixements sobre les virtuts i els secrets de moltes plantes que podem trobar a l’entorn de Badia. Moltes d’elles anomenades “males herbes” que creixen ara mateix en quantitat tenen en realitat bones utilitats a nivell comestible i medicinals: la malva, la ravenissa, el lletsó (cerraja en castellà), la borratja, dent de lleó… Totes són riques en vitamines i minerals i tenen beneficis diversos per la digestió, pel descans, per les vies respiratòries… tenen tantes propietats que no acabaríem.
Dins d’aquest cicle, vam portar-ho a la pràctica, a l’hort comunitari des de fa unes setmanes estem habilitant un espai per plantar tot tipus de plantes medicinals i beneficioses pel medi. Però no només medicinals per a les persones, sinó també medicinals per a els plantes (plantes que curen plantes) i sobretot atractores de biodiversitat en concepte de fauna auxiliar.
El poder de les espirals
A més a més, el dijous 30 de març vàrem fer un taller per construir una espiral d’aromàtiques. La espiral d’aromàtiques és una construcció que ens permet plantar en el mínim espai possible el màxim de plantes. Primer la estructura en espiral a té més àrea en menys superfície que una línia recte. Si desenrollèssim l’espiral ens ocuparia molt més d’espai.
Llavors l’espiral té diverses altures, fa aproximadament 1m d’alçada. A partir d’aquest metre va baixant en forma d’espiral. L’estructura s’ha d’orientar perquè quedi la part més baixa al nord, i la part més alta al sud. I sobretot l’espiral ha de girar en direcció cap a la dreta perquè l’aigua circuli cap a baix degut a l’efecte de coriolis en l’hemisferi nord.
Perquè aquestes indicacions?
Aquesta estructura respon a la necessitat de crear diversos microclimes. Hi haurà zones més humides i menys humides, zones més assolellades i menys assolellades. L’altura fa que per un cantó es concentri menys humitat a la parts superiors i més aigua a les parts inferiors també degut a la circulació de l’aigua (efecte coriolis), i per l’altre cantó farà ombra a les parts més baixes sempre i quan estigui amb l’orientació esmentada.
Així doncs plantaríem en el mateix espai plantes de de climes àrids i secs com el romaní i plantes de zones humides com les mentes, i plantes de climes entremitjos com la calèndula o l’espígol. Les plantes ja estan a l’espiral. Ara cal esperar i veure com creixen i es fan fortes.
Badia Voluntariat 